SÓC CULE

Sóc culé

i sempre ho seré

Guany o perdi

mai perdo la fe.

Gràcies a Messi

el Barça és un éxit.

Som un equip

fins l'infinit.

Vinga tots junts

guanyem el partit

posem-hi el cor

i tot l'esperit.

ADRIÀ COMAS GALLARDO

Prohibida l'entrada als nens al Qatar Airways Stadium: les dones el proper pas

Havia vist diverses vegades la lona gegant de Qatar Airways a la façana del Nou Camp, i tot i que ja em feia certa basarda, les imatges aèries oferides per TV3 amb motiu de la transmissió de la Via Catalana em fan ver veure en tota la seva dimensió el que significava aquesta lona i la imatge real que es projectava al món.

Sense passar per l'assemblea, saltant-se a la brava la veu del soci, els estatuts i tot el programa electoral, sense cap mena d'escrúpol, el nom del nostre estadi s'ha venut per uns quants milers d'euros. La discussió sobre si Camp Nou o Nou Camp és ja perdre el temps. Han arribat nous temps. Qatar Airways Stadium, aquesta és la nostra nova carta de presentació.

Qatar renta la seva imatge de cara al món fent servir el nom del Barça. Qatar amaga el seu règim totalitari i antidemocràtic, on l'explotació i l'esclavatge és el pa de cada dia, tal com publica la prensa internacional, escudant-se darrere el prestigi del Barça i els seus jugadors. Quina vergonya. Per molts milions d'Euros que ens paguin, res no justifica que el Barça lligui la seva imatge d'una manera tan estrident amb un país on els drets de les persones són constantment vulnerats.

Esperem que aquesta "qatarització" del club no vagi a més. No sigui que ara que han prohibit l'entrada al camp dels nens, algun xeic musulmà cregui que és la seva i li suggereixi al mai prou lloat Sandro Rosell que no estaria de més prohibir també l'entrada a les dones. A Qatar és el més normal del món. I com som tan amics, mai se sap...

Neymar confirma en el seu debut el que ja sabiem: sort que tenim a Messi!!!

Recordo el debut d'en Messi en el Trofeu Joan Gamper contra la Juventus entrenada aleshores per Fabio Capello. Ni a mi ni a ningú ens va caldre res més per tenir plena consciència que acabàvem de presenciar el naixement futbolístic del que avui és, sense cap mena de discussió, el millor futbolista del món.
 
Ahir, en el partit del Joan Gamper vam veure debutar a Neymar. A mi, i crec que a uns quants més, no ens cal res més per saber, ja avui, que ens han pres el pèl. Tota la premsa rosellista ho vol tapar i parla  d'un debut prometedor i de detalls de qualitat. La veritat és que hem fitxat un escanyolit incapaç de generar una sola jugada, amb el segell de genialitat que a un crack com a ell se li suposa, en tot el partit.

Alexis, Pedro, Cesc, Adriano, Messi, Busquets, fins i tot el fillol de l'Eto'o que juga al Barça B, van tenir més presència, més caràcter i més ambició que en Neymar. I no val amagar-se en la coneguda frase de "és que era el seu primer partit". Algú recorda el primer partit de Messi, i el de Ronaldinho, i el de Romario, i el de Stoickov...

Sandro Rosell ja té el cromo que ell volia, el seu fitxatge personal per lluir-lo. El Barça al servei del "ego" del seu President. Tornen temps passats.

Nota: Voldria recordar als barcelonistes que mentre ens gastavem 57 milions d'euros en fixar a Neymar, tot de forma transparent i sense cap comissió pel mig,  Delofeu ha estat cedit a l'Everton.

Arriba el "Tata". Objectiu: destruir tot el llegat del tàndem Guardiola - Laporta

"Tata" Martino s'afegeix a Neymar i els "Toiss" com les noves grans incorporacions de la temporada. Llegit així sembla més el titular d'una notícia referida al món del circ que no pas a la d'un equip de futbol. Però mai res és casualitat, de la mà de Sandro Rosell és evident que el Barça s'està transformant en un circ, on les pallassades són el pa de cada dia.

El fitxatge de "Tata" Martino és l'ultima bestiesa i la llista ja comença a ser massa llarga: criminalització de Joan Laporta, desterrament de Johan Cruyff, amiguisme amb Florentino Pérez, recuperació dels "Boixos Nois", provocar la fugida de Guardiola i atiar la posterior campanya de desprestigi, Abidal, Thiago, Villa,...). Hem perdut el nord i tot el magnífic llegat deixat pel tàndem Guardiola - Laporta s'està malbaratant a un ritme frenètic.

L'arribada d'en "Tata" Martino marca un punt d'inflexió que no s'explica de cap manera. Per què es fitxa a aquest entrenador?. Perquè coneix la lliga espanyola com a casa seva, segur que no. Perquè es un entrenador de prestigi amb un currículum de títols impressionant, tampoc. Perquè està acostumat a tractar amb vestuaris plens a vessar de figures mundials, no crec que sigui la raó. Perquè el que significa el Barça i la seva profunda relació amb Catalunya no té secrets per a ell, és difícil de creure. Perquè és un deixeble de l'escola holandesa de Michels, Cruyff, Van Gaal i Rikjaard, és del tot impossible. Perquè té una gran experiència en el futbol europeu que garanteix un bon rendiment de l'equip a la Champions, no sembla motiu suficient. Perquè... Podríem seguir així hores i hores i no trobaríem ni un argument de pes que justifiqui aquest fixatge.

Luis Enrique, Laudrup, Eusebio, Oscar García, Valverde, Roura, Rubi, Frank de Boer, Koeman, qualsevol d'aquests abans que la "Tata". Que Martino fos el jugador preferit del pare d'en Messi en la seva joventut o que vingui de Newell's, l'equip on va començar l'astre argentí no poden ser les raons que justifiquin aquest fitxatge.

Un nou pas per destruir un equip i una manera d'entendre el futbol. Un nou pas per retornar als temps del "nuñisme". Un nou pas per esborrar tot allò que pugui recordar a Cruyff, Laporta, Guardiola... Un nou pas per preparar l'arribada de Scolari després del Mundial. Un nou pas per convertir a Nike en l'amo del club. Un nou pas perquè la mamella no deixi de rajar... Aquestes potser si que són les autèntiques raons que expliquen un fixatge inexplicable.

NOTA: Segons llegeixo a l'Sport, la "Tata" no ve sola. L'acompanyen els ajudants tècnics Jorge Pautasso i Adrián Coria i el preparador físic Elvio Paolorroso. Més feina per en Zubi. Ara a més a més de col.locar a Bojan, Delofeu, Fontàs, Muniesa, Dos Santos, Afellay... haurem d'afegir a la llista a Roura i Rubi, a no ser que és crei la figura del quart i cinquè entrenador.

35 raons com a mínim perquè la Santíssima Trinitat assumeixi que l'ha cagat

Villa ha estat traspassat al Atlético de Madrid per 2'1 milions d'euros, que potser es convertiran en 5'1 o potser no. De moment, només es pot parlar de 2,1 milions i dir una altra cosa és embolicar encara més la troca.

La Directiva del Barça ens vol fer creure que es tracta d'una operació fantàstica perquè el secret del gran negoci està en els 11 milions de fitxa que s'estalvia el club de pagar-li a Villa la temporada 2013-2014. No fotem, home!. Si la caverna madridista fa trampa afegint-l'hi al preu del traspàs de Neymar els diners de la fitxa dels seus 5 anys de contracte, nosaltres no podem caure en el mateix parany i sumar l'estalvi de la fitxa de Villa a l'import de la seva venta.

Algú s'ha equivocat i aquest algú només pot abraçar a la Santíssima Trinitat: el President, el Vicepresident Esportiu o el Director Esportiu, que és el mateix que dir, Rosell, Bertomeu o Zubizarreta, un per tots i tots per un.

Per si algú té dubtes sobre l'escàndol que significa la venta de Villa per 2 milions d'Euros, només cal veure el llistat que es publica al final d'aquest article, el qual fa referència al preu de traspàs de 35 jugadors de diverses lligues europees aquest darrer mes. Per ser el més objectius possibles en aquesta llista no hi apareixen jugadors amb un suposat nivell superior al de Villa com potser el cas de Neymar, Gotze o Falcao. Només es parla de jugadors amb un nivell igual o inferior al de Villa i d'autèntics desconeguts. Són, sense cap mena de dubte, 35 gols per tot l'escaire, a una gestió econòmica i de direcció esportiva injustificable.

Crisis.What crisis?: Al Barça ens sobren els milions

Laporta i Rosell no són tan diferents com ens volen fer creure. Ho són en algunes cosetes, però tots dos han mamat de les mateixes fonts formatives de la Barcelona "pija" i a l'hora de remenar els diners dels altres -en aquest cas els socis del Barça- ho fan amb una generositat extrema.

Chigrinsky, Ibrahimovic, Afellay, Bojan, Keirrison, Henriques, Neymar... La llista, tant de fitxatges en què s'ha pagat un sobrepreu com de traspassos en què no s'ha vist ni un euro és llarguíssima, i tant la directiva de Laporta com la de Rosell tenen les seves pròpies llufes.

Aquest fet que ens acompanya històricament, i que fins i tot hem assumit amb naturalitat, està arribant, però, en aquesta pretemporada a uns límits que trenquen qualsevol lògica i justificació. La culminació ha arribat amb el cas Villa. Traspassar a Villa per dos milions d' euros no té cap explicació possible, ni esportiva, ni econòmica, ni mèdica, ni social, ni humana, ni extraterrestre... Voler-ho justificar ès tractar a tots els socis i seguidors del club d'imbècils.

Després de voler-nos fer creure que Neymar no ha cobrat prima de traspàs i descobrir que el "representant" Andre Cury és empleat del Barça, després de veure com es rebutja a la joia de la pedrera, en Thiago, el que estava destinat a ser el proper cervell del mig del camp blaugrana, després de veure com es regala a Muniesa, Fontàs, Bojan, Dos Santos..., després de ser incapaços de resoldre amb fermesa el cas d'en Víctor Valdès i deixar que el porter se'ns pixi a la cara, ara arribem al súmmun: Villa regalat per dos milions d'euros.

Si Sandro Rosell no surt a donar una explicació convincent sobre aquest cas, la sensació què el club ha perdut el nord en relació a la direcció esportiva i a la gestió econòmica serà ja tota una evidència.

No es pot pretendre estalviar en fotocòpies per després vendre a Villa per dos milions.


Nota: He llegit en algun lloc que una de les condicions no escrites per fer efectiu el fitxatge de Neymar era la renovació del contracte de Keirrison. No he sentit res més al respecte, però agrairia a la premsa esportiva barcelonista independent, si és que encara en queda, una mica de seguiment sobre aquest tema, no sigui que l'escàndol agafi proporcions majúscules.

Una nova era: un Barça 100% rosellià

Ja ha arribat en Neymar i amb ell la posada en escena del veritable projecte d'en Sandro Rosell al front del club. Amb Neymar s'acaba un cicle que ha estat presidit per la recerca del bon futbol per damunt de tot i comença una nova era en la que màrketing, venda de samarretes, mercat global i drets d'imatge seran els motors del club.

Sandro Rosell, fidel alumne i amic del gran mestre Florentino, ha donat el gran salt i ens convida a tots a inaugurar la nova era del Barça galàctic. Amb Nike com a veritable "amo" del club i amb la samarreta tacada amb els petrodòlars de Qatar -que han desplaçat a Unicef a l'alçada del cul- tot està apunt per refundar un nou Barça.

Enterrat Cruyff, convertit Laporta en un delinqüent, dibuixat Guardiola com un monstre insensible i iniciada la campanya de desprestigi cap els seus fidels, el Barça per fi és 100% pur i rosellià. Neymar és el primer pas. Que Deu ens agafi confessats. 

Nota : L'acompanyament d'en Neymar en la seva presentació va més enllà de l'anècdota. Si en la seva estada a Barcelona els "Toiss" han de ser la seva guàrdia pretoriana, l'espectacle friki i el ridicul permanent està garantit.