Ahir, en el partit del Joan Gamper vam veure debutar a Neymar. A mi, i crec que a uns quants més, no ens cal res més per saber, ja avui, que ens han pres el pèl. Tota la premsa rosellista ho vol tapar i parla d'un debut prometedor i de detalls de qualitat. La veritat és que hem fitxat un escanyolit incapaç de generar una sola jugada, amb el segell de genialitat que a un crack com a ell se li suposa, en tot el partit.
Alexis, Pedro, Cesc, Adriano, Messi, Busquets, fins i tot el fillol de l'Eto'o que juga al Barça B, van tenir més presència, més caràcter i més ambició que en Neymar. I no val amagar-se en la coneguda frase de "és que era el seu primer partit". Algú recorda el primer partit de Messi, i el de Ronaldinho, i el de Romario, i el de Stoickov...
Sandro Rosell ja té el cromo que ell volia, el seu fitxatge personal per lluir-lo. El Barça al servei del "ego" del seu President. Tornen temps passats.
