Translate

Mostrando entradas con la etiqueta David Villa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta David Villa. Mostrar todas las entradas

miércoles, 10 de julio de 2013

35 raons com a mínim perquè la Santíssima Trinitat assumeixi que l'ha cagat

Villa ha estat traspassat al Atlético de Madrid per 2'1 milions d'euros, que potser es convertiran en 5'1 o potser no. De moment, només es pot parlar de 2,1 milions i dir una altra cosa és embolicar encara més la troca.

La Directiva del Barça ens vol fer creure que es tracta d'una operació fantàstica perquè el secret del gran negoci està en els 11 milions de fitxa que s'estalvia el club de pagar-li a Villa la temporada 2013-2014. No fotem, home!. Si la caverna madridista fa trampa afegint-l'hi al preu del traspàs de Neymar els diners de la fitxa dels seus 5 anys de contracte, nosaltres no podem caure en el mateix parany i sumar l'estalvi de la fitxa de Villa a l'import de la seva venta.

Algú s'ha equivocat i aquest algú només pot abraçar a la Santíssima Trinitat: el President, el Vicepresident Esportiu o el Director Esportiu, que és el mateix que dir, Rosell, Bertomeu o Zubizarreta, un per tots i tots per un.


Per si algú té dubtes sobre l'escàndol que significa la venta de Villa per 2 milions d'Euros, només cal veure el llistat que es publica al final d'aquest article, el qual fa referència al preu de traspàs de 35 jugadors de diverses lligues europees aquest darrer mes. Per ser el més objectius possibles en aquesta llista no hi apareixen jugadors amb un suposat nivell superior al de Villa com potser el cas de Neymar, Gotze o Falcao. Només es parla de jugadors amb un nivell igual o inferior al de Villa i d'autèntics desconeguts. Són, sense cap mena de dubte, 35 gols per tot l'escaire, a una gestió econòmica i de direcció esportiva injustificable.


martes, 9 de julio de 2013

Crisis.What crisis?: Al Barça ens sobren els milions

Laporta i Rosell no són tan diferents com ens volen fer creure. Ho són en algunes cosetes, però tots dos han mamat de les mateixes fonts formatives de la Barcelona "pija" i a l'hora de remenar els diners dels altres -en aquest cas els socis del Barça- ho fan amb una generositat extrema.

Chigrinsky, Ibrahimovic, Afellay, Bojan, Keirrison, Henriques, Neymar... La llista, tant de fitxatges en què s'ha pagat un sobrepreu com de traspassos en què no s'ha vist ni un euro és llarguíssima, i tant la directiva de Laporta com la de Rosell tenen les seves pròpies llufes.

Aquest fet que ens acompanya històricament, i que fins i tot hem assumit amb naturalitat, està arribant, però, en aquesta pretemporada a uns límits que trenquen qualsevol lògica i justificació. La culminació ha arribat amb el cas Villa. Traspassar a Villa per dos milions d' euros no té cap explicació possible, ni esportiva, ni econòmica, ni mèdica, ni social, ni humana, ni extraterrestre... Voler-ho justificar ès tractar a tots els socis i seguidors del club d'imbècils.

Després de voler-nos fer creure que Neymar no ha cobrat prima de traspàs i descobrir que el "representant" Andre Cury és empleat del Barça, després de veure com es rebutja a la joia de la pedrera, en Thiago, el que estava destinat a ser el proper cervell del mig del camp blaugrana, després de veure com es regala a Muniesa, Fontàs, Bojan, Dos Santos..., després de ser incapaços de resoldre amb fermesa el cas d'en Víctor Valdès i deixar que el porter se'ns pixi a la cara, ara arribem al súmmun: Villa regalat per dos milions d'euros.

Si Sandro Rosell no surt a donar una explicació convincent sobre aquest cas, la sensació què el club ha perdut el nord en relació a la direcció esportiva i a la gestió econòmica serà ja tota una evidència.

No es pot pretendre estalviar en fotocòpies per després vendre a Villa per dos milions.


Nota: He llegit en algun lloc que una de les condicions no escrites per fer efectiu el fitxatge de Neymar era la renovació del contracte de Keirrison. No he sentit res més al respecte, però agrairia a la premsa esportiva barcelonista independent, si és que encara en queda, una mica de seguiment sobre aquest tema, no sigui que l'escàndol agafi proporcions majúscules.