Barça - Real Madrid, una final per deixar clares quatre coses

Si no hi ha cap accident, com va passar a les semifinals de l'any passat, enguany si que podrem gaudir d'una final de la Champions contra el Real Madrid. Ha arribat el moment més esperat des de fa un grapat d'anys. És l'hora de deixar clar, a tots aquells que encara gosen discutir la superioritat del futbol del Barça, que els millors som nosaltres. I no tinc cap dubte que així serà.

Cal dir, però, que em sento molt sol en aquest optimisme i en aquest desig de victòria. S'ha instal.lat en el barcelonisme oficial una mena de pessimisme que no entenc. Pels analistes culers, el Barça és el que arriba en pitjors condicions físiques, anímiques i de joc dels quatre semifinalistes. I en opinió dels "supporters" professionals, els que cobren per anar a les tertúlies lluint barcelonisme, el fet que el Madrid pugui guanyat la "décima" davant nostre és motiu suficient per desitjar que el Bayern ens elimini, per així no haver de passar per aquest mal tràngol.

Als analistes, només un parell de reflexions. El Bayern de Munich és pràcticament el mateix equip que va disputar la final de l'any passat contra el Chelsea i la de fa tres anys contra l'Inter. Recordar que les va perdre les dues. I les va perdre contra els dos equips que van eliminar a les semifinals d'aquells anys al Barça. Unes semifinals de les que les cròniques internacionals d'aquells dies només recorden l'excel.lent futbol del Barça i la injustícia de la classificació de l'Inter i del Chelsea. Aquest és el Bayern que ens ha de fer por?.

Ribery i Robben segueixent sent les seves figures. És com si al Barça encara hi juguessin Ronaldinho i Henry. El nou fitxatge d'aquest any, el davanter Mandzikic, no pot jugar a l'Allianz Arena. Els centrals de la seva defensa no son un prodigi de velocitat i Messi els pot deixar en evidència en qualsevol moment. En el mig del camp el seu líder és Schweinsteiger, com tots sabem d'un perfil semblant als nostres Iniesta i Xavi. Com deia el Schuster, "nada más que desirr".

I la final?. El Madrid és el millor rival pel Barça en una final internacional. Per molt dolent que sigui l'arbitre, mai serà l'Undiano Mallenco de la final de la Copa del Rei que el Madrid ens va robar. En una final europea és difícil que xiulin un penal, en una final europea es permet el joc dur, però es penalitza al màxim el joc mal intencionat, en una final europea a l'arbitre no se li pot discutir res. Només per aquest fet ja tenim mitja final guanyada. Però és que a més a més, nosaltres tenim el futbol.

Com es pot dir que el Barça arriba a aquest final de temporada en pitjors condicions que el Madrid?. Pitjors condicions anímiques?. Però si al vestuari del Madrid és un polvorí. El capità desterrat, l'entrenador amenaçant que se'n va, el crack amb problemes per renovar, els davanters centre discutits... Pitjors condicions físiques?. El cervell de l'equip, en Xabi Alonso arriba trencat al tram final de la temporada, Higuain, Marcelo, Benzema i d'altres han estat acusats públicament pel seu propi club d'estar massa grassos per jugar a ple rendiment, Ozil, les sessions de recuperació i de "sauna y masaje" les fa al Pachà... Pitjor nivell de joc?. El nivell de joc exhibit pel Barça contra el Milan (4-0) no fa encara ni un mes, no li he vist encara a ningú a Europa aquest any. El que va fer el Barça amb el Milan, en un primera part memorable dels vuitens de final, partit de tornada, d'aquesta Champions, va estar al nivell dels millors partits del Barça de l'era Guardiola.
I repeteixo, el rival era el Milan, no el Galatasaray, amb un 2-0 d'avantatge que li permetia plantejar el partit de mil maneres possibles.

Als que tenen por de jugar contra el Madrid perquè si guanyen la "décima" contra nosaltres, això serà un cop molt dur i bla bla bla..., no els hi dic res. Prou pena tenen. Han estat incapaços de gaudir ni un sol minut d'aquests últims 20 anys de glòria.