L'error de convertir a Messi en Déu

Abans del partit d'ahir ja havia començat a escriure un article semblant a aquest per publicar-lo el mateix dimecres. Al final el vaig estripar. Al llegir-lo vaig tenir la impressió que estava criticant a Messi i jo mateix no m'ho creia. Ahir en acabar el partit vaig veure com a Josep Mª Minguella, en el programa del Canut, l'Efectivament, li passava el mateix. Afirmar que el Barça no pot dependre tant desmesuradament de Messi sembla que s'acaba convertint en una crítica cap al jugador i no hauria de ser així.

Messi és el millor jugador del món sense discussió. Ni Di Stefano's, ni Pelé's, ni Cruyff's, ni Maradonas's. No hi ha color. Jugar al nivell que ho fa Messi, sis anys continuats, amb la mateixa espectacularitat, rendiment i compromís, partit darrera partit, no ho ha fet mai ningú. I encara li queden per davant, 6 anys més com a mínim!.

És evident que un jugador d'aquestes característiques ha de marcar, es vulgui o no, l'estil de joc de l'equip on juga, i que tots els jugadors de l'equip s'han d'adaptar a aquest estil per tal que el crack pugui oferir el millor d'ell mateix. Ara bé, el que no és pot fer es convertir aquesta dependència en dogma, en una religió que no admet discrepàncies, perquè al final, i això no és una crítica a Messi, el gran ressentit serà
-i crec que ja ha començat a ser-ho-, l'equip.

L'espectacle ofert per la premsa barcelonista en general, i el propi club, en relació a la possible absència del crack argentí en el partit front al PSG durant els dies i hores prèvies al match m'ha semblat absolutament demencial. Sense voler, els propis barcelonistes han convertit al Barça en un equip vulgar, petit, ploramiques, sense anim... Si no juga Messi, ja ho tenim tot perdut. Ha estat tanta la insistència sobre el tema que crec que ha traspassat al propi vestuari. La manera com ja jugat l'equip així ho demostra. Els jugadors semblaven perduts. Incomprensibles pèrdues de pilotes, passades sense sentit... No pot ser!. Messi és el "puto amo", però Xavi, Iniesta, Piqué, Villa, Pedro, Cesc, Busquets, Alba i Valdès, tots campions del Món, mes Alves el millor lateral dret del planeta futbol, han de ser capaços, sense Messi ni cap altre Déu salvador, de golejar al PSG.

Que ha passat, doncs?. L'equip s'ha acostumat a jugar tan pel Messi que s'ha oblidat que en el futbol hi ha múltiples opcions de jugar bonic i a l'atac. Hi ha hagut moments que l'equip jugava com si estes buscant a Messi sobre la gespa, i com que no hi era, tot acabava en un no res. Malauradament, i dic malauradament perquè confirma tots els meus temors, ha entrat Messi i tot ha canviat. Ha estat més un alliberament psicològic, que no l'aportació d'un futbol majestuós per part de l'astre argentí. Villa ha fet de Villa, Pedro de Pedro, Iniesta de Iniesta, i així un darrera l'altre. Ha arribat el domini, el bon joc i el gol.

Al acabar el partit la premsa babau ja s'ha encarregat de lloar la gesta. Tot el merit per Messi. L'equip ha guanyat per Messi. Messi autor d'una passada genial en el gol blaugrana, he sentit en alguna emissora. Una contribució més a aquest gran error que estem cometent de fer ho girar tot al voltant de Messi. La veritat és que Messi no ha fet res de l'altre món. Passejar-se pel camp, tocar-se la cama ferida, una mala passada al centre de l'àrea que Villa ha convertit en or i un intent de cursa amb pilota controlada que Thiago Silva ha frenat amb falta. Però avui totes les portades son per Messi.

Guardiola va reconvertir el joc blaugrana inventant per Messi la posició del fals davanter centre i fent que tots el moviments de l'equip giressin entorn a l'aprofitament màxim d'aquesta nova ubicació de l'estrella blaugrana . N'hem tret el màxim profit i ens hem divertit com mai. Crec també que hem pagat un preu molt alt. Per poder veure i viure el millor Messi ens hem perdut poder continuar gaudint del letal Eto'o i del bestial iIbrahimovic, estem enterrant en vida en una banda la capacitat golejadora d'en Villa i qualsevol comparació del Cesc de l'Arsenal amb el Cesc actual és un malson.

Diuen que la propera temporada arriba Neymar. Potser seria bo, també, anar pensant en nous sistemes de joc i noves formes d'interpretar el joc preciosista de toc que ens caracteritza. Que Messi faci 50 gols per temporada a la Lliga és fantàstic. Que el segon golejador sigui Cesc amb 9 fa plorar. A mi m'agradaria més un Messi amb 25 gols, un Neymar amb 22 i un Villa amb 19. Messi continuaria sent el millor i tornariem a tenir un equip.