"Vilanova está ganando todas las comparaciones con Guardiola, incluso en la faceta humana". Aquestes son declaracions del portaveu del F.C. Barcelona, Toni Freixa, pronunciades en roda de premsa oficial del club el passat 19 d'abril, poques hores després que Sandro Rosell anunciés que es presentaria a la reelecció com a President del Barça. Amb aquestes declaracions queda clar que des del club donen per oberta la campanya electoral i que l'estratègia de Sandro Rosell i el seu equip serà clara: empastifar de merda tot allò que pugui posar en perill la continuïtat de l'actual president. Res de nou. Ho va fer amb Cruyff, no ha parat de fer-ho amb Laporta, ara li toca el torn a Guardiola.
Jo no sé si en Tito i en Pep estan barallats, si s'han discutit, si no es parlen, o si se senten traïts un per l'altre... La premsa esportiva ho ha insinuat en alguna ocasió, però ni els més servils a l'actual Junta s'han atrevit a aprofondir-hi. El que si sé, és que no he sentit, ni he vist ni he llegit mai cap declaració per part de cap dels dos en las que es faltin el respecte mútuament, s'insultin o posin en evidència cap mala relació. La seva relació és un tema personal, tancat per tots dos en l'àmbit privat, i que igual que va passar amb Cruyff i Reixach, algun dia potser en sabrem la veritat.
Davant d'això, qui és en Toni Freixa -quin personatge, Déu meu!!!- per dir que Guardiola és menys persona que Tito Vilanova. Com pot ser tan indecent el portaveu del Barça, per fer servir un tema tan sensible com la malaltia d'en Tito per intentar desprestigiar a Guardiola. El que està clar és que si algú ha deixat a l'alçada del betum la seva faceta humana aquest no és altre que el propi Toni Freixa, amb unes declaracions indignes d'algú que, en teoria, ens representa a tots els barcelonistes.
Segurament Toni Freixa no parlava per boca pròpia, i al igual que Karanka amb Mourinho, Freixa obeeix a la "voz de su amo". Desconec si Guardiola tindrà una incidència activa en les properes eleccions a la presidència del Barça. Crec, pel seu tarannà mentre va ser el nostre entrenador, que es mantindrà al marge, i més si està enfeinat dirigint al Bayern. Del que si estic segur és que si per guanyar unes eleccions el camí a seguir és embrutar la feina feta per l'entrenador més gran que mai ha tingut el club, la cosa deu estar molt malament.
Llepar-li el cul al "nuñisme" expulsant a Cruyff de la Presidència d'honor del club potser li ha donat algun rendiment a Sandro Rosell al llarg d'aquests anys. Anar a demanar perdó al President de la Junta d'Extremadura potser li donarà el vot d'algun soci espanyol. Embrutar dia si, dia també, a tort i a dret, a tothora, el nom de Joan Laporta pot enterbolir els èxits del Laportisme i a la vegada amagar la mediocritat de la gestió de l'actual directiva. Però, atacar Guardiola perquè si, gratuïtament, amb l'única intenció d'embrutar el seu nom perquè és amic d'en Cruyff i d'en Laporta, i perquè la seva opinió pot ser decisiva en unes eleccions, és traspassar una línia molt perillosa. És jugar brut, tant o més, que els casos d'espionatge que ara alguns denuncien com si s'acabes el món. Hipòcrites (paraula grega com Àgora, programa presentat per Xavier Bosch i que en sap molt d'espionatge).
Si no hi ha cap accident, com va passar a les semifinals de l'any passat, enguany si que podrem gaudir d'una final de la Champions contra el Real Madrid. Ha arribat el moment més esperat des de fa un grapat d'anys. És l'hora de deixar clar, a tots aquells que encara gosen discutir la superioritat del futbol del Barça, que els millors som nosaltres. I no tinc cap dubte que així serà.
Cal dir, però, que em sento molt sol en aquest optimisme i en aquest desig de victòria. S'ha instal.lat en el barcelonisme oficial una mena de pessimisme que no entenc. Pels analistes culers, el Barça és el que arriba en pitjors condicions físiques, anímiques i de joc dels quatre semifinalistes. I en opinió dels "supporters" professionals, els que cobren per anar a les tertúlies lluint barcelonisme, el fet que el Madrid pugui guanyat la "décima" davant nostre és motiu suficient per desitjar que el Bayern ens elimini, per així no haver de passar per aquest mal tràngol.
Als analistes, només un parell de reflexions. El Bayern de Munich és pràcticament el mateix equip que va disputar la final de l'any passat contra el Chelsea i la de fa tres anys contra l'Inter. Recordar que les va perdre les dues. I les va perdre contra els dos equips que van eliminar a les semifinals d'aquells anys al Barça. Unes semifinals de les que les cròniques internacionals d'aquells dies només recorden l'excel.lent futbol del Barça i la injustícia de la classificació de l'Inter i del Chelsea. Aquest és el Bayern que ens ha de fer por?.
Ribery i Robben segueixent sent les seves figures. És com si al Barça encara hi juguessin Ronaldinho i Henry. El nou fitxatge d'aquest any, el davanter Mandzikic, no pot jugar a l'Allianz Arena. Els centrals de la seva defensa no son un prodigi de velocitat i Messi els pot deixar en evidència en qualsevol moment. En el mig del camp el seu líder és Schweinsteiger, com tots sabem d'un perfil semblant als nostres Iniesta i Xavi. Com deia el Schuster, "nada más que desirr".
I la final?. El Madrid és el millor rival pel Barça en una final internacional. Per molt dolent que sigui l'arbitre, mai serà l'Undiano Mallenco de la final de la Copa del Rei que el Madrid ens va robar. En una final europea és difícil que xiulin un penal, en una final europea es permet el joc dur, però es penalitza al màxim el joc mal intencionat, en una final europea a l'arbitre no se li pot discutir res. Només per aquest fet ja tenim mitja final guanyada. Però és que a més a més, nosaltres tenim el futbol.
Com es pot dir que el Barça arriba a aquest final de temporada en pitjors condicions que el Madrid?. Pitjors condicions anímiques?. Però si al vestuari del Madrid és un polvorí. El capità desterrat, l'entrenador amenaçant que se'n va, el crack amb problemes per renovar, els davanters centre discutits... Pitjors condicions físiques?. El cervell de l'equip, en Xabi Alonso arriba trencat al tram final de la temporada, Higuain, Marcelo, Benzema i d'altres han estat acusats públicament pel seu propi club d'estar massa grassos per jugar a ple rendiment, Ozil, les sessions de recuperació i de "sauna y masaje" les fa al Pachà... Pitjor nivell de joc?. El nivell de joc exhibit pel Barça contra el Milan (4-0) no fa encara ni un mes, no li he vist encara a ningú a Europa aquest any. El que va fer el Barça amb el Milan, en un primera part memorable dels vuitens de final, partit de tornada, d'aquesta Champions, va estar al nivell dels millors partits del Barça de l'era Guardiola.
I repeteixo, el rival era el Milan, no el Galatasaray, amb un 2-0 d'avantatge que li permetia plantejar el partit de mil maneres possibles.
Als que tenen por de jugar contra el Madrid perquè si guanyen la "décima" contra nosaltres, això serà un cop molt dur i bla bla bla..., no els hi dic res. Prou pena tenen. Han estat incapaços de gaudir ni un sol minut d'aquests últims 20 anys de glòria.
Abans del partit d'ahir ja havia començat a escriure un article semblant a aquest per publicar-lo el mateix dimecres. Al final el vaig estripar. Al llegir-lo vaig tenir la impressió que estava criticant a Messi i jo mateix no m'ho creia. Ahir en acabar el partit vaig veure com a Josep Mª Minguella, en el programa del Canut, l'Efectivament, li passava el mateix. Afirmar que el Barça no pot dependre tant desmesuradament de Messi sembla que s'acaba convertint en una crítica cap al jugador i no hauria de ser així.
Messi és el millor jugador del món sense discussió. Ni Di Stefano's, ni Pelé's, ni Cruyff's, ni Maradonas's. No hi ha color. Jugar al nivell que ho fa Messi, sis anys continuats, amb la mateixa espectacularitat, rendiment i compromís, partit darrera partit, no ho ha fet mai ningú. I encara li queden per davant, 6 anys més com a mínim!.
És evident que un jugador d'aquestes característiques ha de marcar, es vulgui o no, l'estil de joc de l'equip on juga, i que tots els jugadors de l'equip s'han d'adaptar a aquest estil per tal que el crack pugui oferir el millor d'ell mateix. Ara bé, el que no és pot fer es convertir aquesta dependència en dogma, en una religió que no admet discrepàncies, perquè al final, i això no és una crítica a Messi, el gran ressentit serà
-i crec que ja ha començat a ser-ho-, l'equip.
L'espectacle ofert per la premsa barcelonista en general, i el propi club, en relació a la possible absència del crack argentí en el partit front al PSG durant els dies i hores prèvies al match m'ha semblat absolutament demencial. Sense voler, els propis barcelonistes han convertit al Barça en un equip vulgar, petit, ploramiques, sense anim... Si no juga Messi, ja ho tenim tot perdut. Ha estat tanta la insistència sobre el tema que crec que ha traspassat al propi vestuari. La manera com ja jugat l'equip així ho demostra. Els jugadors semblaven perduts. Incomprensibles pèrdues de pilotes, passades sense sentit... No pot ser!. Messi és el "puto amo", però Xavi, Iniesta, Piqué, Villa, Pedro, Cesc, Busquets, Alba i Valdès, tots campions del Món, mes Alves el millor lateral dret del planeta futbol, han de ser capaços, sense Messi ni cap altre Déu salvador, de golejar al PSG.
Que ha passat, doncs?. L'equip s'ha acostumat a jugar tan pel Messi que s'ha oblidat que en el futbol hi ha múltiples opcions de jugar bonic i a l'atac. Hi ha hagut moments que l'equip jugava com si estes buscant a Messi sobre la gespa, i com que no hi era, tot acabava en un no res. Malauradament, i dic malauradament perquè confirma tots els meus temors, ha entrat Messi i tot ha canviat. Ha estat més un alliberament psicològic, que no l'aportació d'un futbol majestuós per part de l'astre argentí. Villa ha fet de Villa, Pedro de Pedro, Iniesta de Iniesta, i així un darrera l'altre. Ha arribat el domini, el bon joc i el gol.
Al acabar el partit la premsa babau ja s'ha encarregat de lloar la gesta. Tot el merit per Messi. L'equip ha guanyat per Messi. Messi autor d'una passada genial en el gol blaugrana, he sentit en alguna emissora. Una contribució més a aquest gran error que estem cometent de fer ho girar tot al voltant de Messi. La veritat és que Messi no ha fet res de l'altre món. Passejar-se pel camp, tocar-se la cama ferida, una mala passada al centre de l'àrea que Villa ha convertit en or i un intent de cursa amb pilota controlada que Thiago Silva ha frenat amb falta. Però avui totes les portades son per Messi.
Guardiola va reconvertir el joc blaugrana inventant per Messi la posició del fals davanter centre i fent que tots el moviments de l'equip giressin entorn a l'aprofitament màxim d'aquesta nova ubicació de l'estrella blaugrana . N'hem tret el màxim profit i ens hem divertit com mai. Crec també que hem pagat un preu molt alt. Per poder veure i viure el millor Messi ens hem perdut poder continuar gaudint del letal Eto'o i del bestial iIbrahimovic, estem enterrant en vida en una banda la capacitat golejadora d'en Villa i qualsevol comparació del Cesc de l'Arsenal amb el Cesc actual és un malson.
Diuen que la propera temporada arriba Neymar. Potser seria bo, també, anar pensant en nous sistemes de joc i noves formes d'interpretar el joc preciosista de toc que ens caracteritza. Que Messi faci 50 gols per temporada a la Lliga és fantàstic. Que el segon golejador sigui Cesc amb 9 fa plorar. A mi m'agradaria més un Messi amb 25 gols, un Neymar amb 22 i un Villa amb 19. Messi continuaria sent el millor i tornariem a tenir un equip.
“Cada uno puede pensar lo que quiera, pero yo no entiendo al catalán que dice que quiere que pierda la selección. ¿Por qué estás deseando que le vaya mal a gente como tú, del Barça y catalanes?”. Aquestes son declaracions del central del F.C. Barcelona, Gerard Piqué, que formen part d'una extensa entrevista publicada pel diari El País setmanes enrere, coincidint amb el recent partit d'Espanya amb França cel.lebrat a París el passat mes de març.
Jo sóc català, del Barça, i vull que Espanya perdi sempre, ni hi haguin un, tres, deu, o els 21 possibles, de jugadors catalans convocats amb la selecció. Com jo, molts barcelonistes, entre els quals no s'hi troba en Gerard Piqué.
Valdès, Montoya, el propi Piqué, Puyol, Alba, Busquets, Xavi, Cesc, Verdú, Bojan i Tello. Us imagineu aquest equip jugant un Mundial?. Creieu que seria un dels favorits?. Aquests onze catalans, amb molts més altres jugadors de nivell (Casilla, Codina, Navarro, Damià, Bruno Saltor, Lopo, Dani Amat, Jordi Gómez, Cuenca, Bartra, Sergio Garcia, Deulofeu...), podrien ser la base d'una selecció catalana de futbol molt potent i amb possibilitats de triomf en qualsevol competició que disputés. He dit podrien, i no poden, perquè això avui no és possible, i no ho és per una única raó, perquè Espanya no vol, no ho permet, ho prohibeix. La mateixa Espanya que en Gerard Piqué vol que aplaudim.
Els catalans tenim dret a poder gaudir de la nostra pròpia selecció nacional, ni que fos una selecció amb un nivell de merda de la qual ja sabríem d'antuvi que mai guanyaria res. Escòcia mai ha guanyat res en el mon del futbol i quina enveja que em fan. Tant difícil d'entendre és això.
El fet que els jugadors catalans estiguin obligats a jugar amb Espanya i defensar els seus colors no és un motiu per animar a la selecció espanyola i cel.lebrar les seves victòries. Al contrari, fa encara molt més gran la tragèdia de l'esport català. No ens deixen ser, i a més a més, hem de cedir els nostres millors esportistes, perquè ells puguin construir la seva historia d'èxit. Nosaltres ens hem de limitar a jugar un partit de costellada per les festes de Nadal, i fer veure que això és la ostia, i que ens fa una il.lusió brutal, no sigui que en Gerard Piqué se'ns enfadi.
Peró la cosa encara es pitjor. Els jugadors catalans estan obligats a jugar amb Espanya, però no se'ls hi pot notar en cap moment que son catalans. Espanya no ho tolera. Els catalans el hi fem fàstic. Si algun futbolista parla en català en una roda de premsa el volen fer callar, si un altre celebra la victòria amb la senyera l'insulten, si un altre es doblega els mitjons ho fa perquè vol amagar la bandera espanyola i és un traïdor a la pàtria, i si un altre diu que ell també se sent català, encara que hagi nascut a Albacete, no dubten en menysprear-lo. I això és el que en Gerard Piqué vol que cel.lebrem?.
Ja fa temps que en Gerard Piqué no entén res. Si no entén que un jugador professional no pot passar-se hores al Casino, amagat sota unes ulleres de sol, jugant al poker o que una festa al Camp Nou amb milers d'aficionats celebrant la Champions és molt més important que un concert de la Shakira, difícilment entendrà que Espanya no és la selecció -ni la nació- de milers i milers de catalans.
"Conociendo a Víctor creo que es difícil que dé marcha atrás en la decisión de irse del Barça. Lo único que podemos hacer es seguir disfrutando de él mientras lo tengamos aquí y agradecerle todo lo que ha hecho". Aquestes son paraules del ex-porter i ex-entrenador del F.C. Barcelona, Juan Carlos Unzué, extretes d'una entrevista emesa recentment pel programa "El Club de la mitjanit" de Catalunya Ràdio.
Jo no sé si finalment en Víctor Valdès se n'anirà del Barça. Si l'Unzué, que el coneix prou bé i ha patit les seves excentricitats mentre era el seu entrenador, creu que sí, segurament té raó.
Per altra banda, i coincidint amb l'opinió de l'Unzué, no tinc cap dubte sobre que hem de ser agraïts amb en Víctor Valdès per tot el que ha fet durant aquests anys. Ha estat una peça clau dels èxits obtinguts i mereix tot el reconeixement del barcelonisme. El mateix reconeixement, ni una gota més però, que Eto'o, Larsson, Belletti, Giuly..., jugadors que van ser del Barça, claus en un moment determinat, i un dia, per les raons que foren, van marxar.
Amb el que ja no estic tan d'acord de les declaracions de l'Unzué és que, per tal de seguir el virus del "políticament correcte" que ha infectat a tot el barcelonisme darrerament, jo hagui de continuar gaudint d'en Víctor Valdès mentre esperem que se'n vagi a omplir-se les butxaques a Rússia, a conèixer noves cultures a Sao Paulo, o a viure una nova experiència a la Premier.
No he sentit cap declaració d'en Víctor Valdès explicant les raons del seu adéu. Te tot el dret de no dir res si creu que aquest és el respecte que mereixem els milions d'aficionats que sempre l'hem aplaudit. Que en nom seu havem d'escoltar les paraules del seu representant, un tal Ginés Carvajal, amb un historial de serveis al "madridisme" impressionant, i que amb el seu nom i posat ja paga, és un insult a tots els barcelonistes. Si els grans defensors de la professionalitat d'en Víctor Valdès en aquest "affaire" son els "ultras" de Punto Pelota, no cal afegir-hi res més.
La veritat és que Victor Valdès no hauria d'haver continuat ni un minut més defensant la porteria del Barça des del moment que va fer públic que no volia seguir al club.
Si el Pinto és bo per la Copa, a mi ja em serveix per tot. És impossible oferir el millor d'un mateix si el projecte amb el que estàs vinculat ja no t'il.lusiona. Per molt bo que siguis, per molts mèrits que hagis fet, si el Barça ja no t'omple, anem malament. Si guanyar la cinquena, la sisena, la setena..., i contribuir a arribar a conquerir la desena abans que ells ja no és el teu objectiu, el teu lloc ja no és aquí.
Espero que la directiva no es torni boja oferint-li al Valdès un contracte desorbitat per tal que no marxi, tal i com sembla que farà segons les informacions que es van publicant. Seria un error més d'una directiva que va a la deriva.
Víctor Valdès ja no és del Barça. Juga i cobra, però no és del Barça. El blaugrana ja no és el color que el fa somniar i el bram del Camp Nou ja no és el clam que vol escoltar. A un altre lloc l'esperen. Aquí ja no.
